ROC PARÉS I "BHDD"

La Casa de la Paraula presenta "BHDD", una exposició amb treballs recents de l'artista català mexicà Roc Parés. L'exposició és una coproducció del Bòlit amb La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners.

L'exposició pren el seu títol de les consonants de la paraula anglesa beheaded, que significa literalment decapitat. "BHDD" és una experiència d'art immersiu que permet als participants viure la seva pròpia decapitació. Més enllà de la violència d'aquesta afirmació, "BHDD" és un projecte de recerca experimental que pretén desconstruir les subjectivitats virtuals i examinar de forma crítica la seva funció mediadora de l'experiència humana en entorns audiovisuals interactius. El principi darrere d'aquesta instal·lació és el de la rivalitat binocular: un fenomen de percepció visual en què es produeixen alternances entre els estímuls de l'ull dret i l'ull esquerre, que fa que sigui difícil per als participants tenir una visió completa i coherent de la seva pròpia execució.

Tot i que la instal·lació fomenta la dessensibilització del participant (un tractament o procés que disminueix la resposta emocional davant d'un estímul negatiu, aversiu o positiu), és precisament en la fascinació morbosa per aquesta proposta que es planteja la qüestió sobre els límits del que es pot experimentar a través dels nostres cossos viscuts i els límits del que es pot experimentar a través d'un jo virtual i remot.

L'exposició inclou també el vídeo immersiu Voler la tête (Volar el cap). Aquesta peça va ser enregistrada amb dues càmeres; una de fixa, muntada en un trípode, i una de teledirigida, muntada en un dron. L'enregistrament en si va ser una acció sense públic en la qual Roc Parés es proposava aprendre a fer volar aquest giny, sense gaire èxit. Equipat amb el comandament a distància del dron i amb un visor que substitueix la seva visió directa per la del punt de vista volador, Parés enlaira repetides vegades el dron, sempre des del seu propi cap, intentant explorar les parts no visibles del seu propi cos. El vídeo resultant (9 minuts 58 segons) ha estat postproduït fusionant les imatges de les dues càmeres (fixa i voladora) en un pla seqüència que el públic pot veure a través d'un visor immersiu, com els utilitzats pels pilots de drons.

Com ja és habitual en els treballs de Roc Parés, en aquesta exposició desplega una visió crítica i poètica dels mitjans audiovisuals i del llenguatge en tant que tecnologies del jo. Mentre que en alguns treballs utilitza les darreres tecnologies, en d'altres rescata dispositius obsolets de l'oblit, tot establint un diàleg entre els mateixos dispositius sobre com configuren les nostres identitats i visions. En aquest sentit, la presència d'una falsa fotografia estereoscòpica, presentada en un estereoscopi de Holmes (rèplica d'un dispositiu del 1861), ens recorda que la imatge immersiva (aquella que substitueix la nostra visió directa del món per una representació tridimensional) no és un invent d'última hora. Així mateix, la projecció d'estereoscòpies, seleccionades de la gran col·lecció de la Library of Congress dels EUA, ens situa en l'inici d'alguns gèneres audiovisuals que encara considerem innovadors, com ara el documental immersiu o el turisme virtual. Les estereoscòpies triades, amb un segle d'antiguitat, mostren paisatges desolats per la tala d'arbres, interiors luxosos decorats amb caps d'animals com a trofeus de caça, escenes eròtiques amb dones manipulant armes de tall, escultures clàssiques sense cap i execucions públiques reals difoses com a propaganda de guerra.

Els treballs que es mostren en aquesta exposició van ser produïts a La Chambre Blanche del Quebec, en els mesos de setembre i octubre del 2019. La residència va ser possible gràcies a un intercanvi entre La Chambre Blanche i el Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona. A més, l'artista rep una beca del Sistema Nacional de Creadores de Arte 2017-2020 del FONCA (Govern de Mèxic).